"Al meu donant, què li diria?... No el conec, ni el coneixeré mai, però només de pensar en ell, em poso a plorar... No hi ha paraules per descriure el que pots arribar a sentir per algú que ha donat un trocet de si mateix per salvar a algú que no coneix".
NO QUEDIS AMB ELL, NOIA!!!!
Aquesta frase està dirigida a una persona d'Alemanya que mai arribarà a escoltar-la. Ell va ser qui li va salvar la vida a l'Olaia, una noia de Bilbao de 29 anys que patia leucèmia. El febrer d'aquest any, l'Olaia es va sotmetre a un trasplantament de medulla òssia per curar-se de la leucèmia mieloide aguda que patia. Com la seva germana gran, la Nerea, no era compatible amb ella, des de la Fundació Josep Carreras, a través del Registre de Donants de Medulla Òssia (REDMO), vam iniciar una recerca de donant compatible a nivell internacional i... vam aconseguir localitzar un donant idoni a Alemanya!
Olaia: El primer que vaig pensar 'per què jo?, per què ara?' i li vaig agafar ben fort la mà al meu xicot. Feia 5 mesos que havíem anat a viure junts i no m'ho podia creure. Vaig pensar que encara no m'havia donat temps a gaudir de la meva vida en parella, que ja no em casaria... no sé, massa coses se't passen pel cap. Després del diagnòstic, toca parlar dels efectes secundaris: et quedaràs calba, possiblement et quedis estèril... Són coses molt dures per a una persona amb 28 anys.
Olaia: Al meu donant, que què li diria... No el conec, ni el coneixeré mai, però només de pensar en ell, em poso a plorar. No hi ha paraules per descriure el que pots arribar a sentir per algú que ha donat un trocet de si mateix per salvar a algú que no coneix. Moltíssimes gràcies per donar sense esperar res a canvi. Casualitats de la vida, el meu últim viatge a l'estranger va ser a Alemanya el febrer de 2009 i el febrer de 2010 un alemany em salva la vida. Gràcies, gràcies i mil gràcies! I encara que estigui tota la vida agraint-ho, mai li hauré agraït prou. Visc gràcies a ell, molta gent vivim gràcies a molts donants. Com et sentiries si algú visqués gràcies a tu?
Perquè, quan apareixen els crèdits finals, el que queda de Lightyear és molt més que els polèmics 10 segons en una pellícula de quasi dues hores. El que et deixa és una idea que a molta gent li aniria bé tenir al cap cada dia: no et quedis estancat en el passat i donant voltes al futur. Viu el present. 2ff7e9595c
Comments